Sa Dragonera va ser, al llarg dels segles, un punt estratègic en la navegació de les primeres civilitzacions fenícies, en el desembarcament de la colonització cristiana, en els atacs constants de pirates, en el contraban, en els usos tradicionals dels recursos naturals (la falconeria, l'orxalleria, la cistelleria i els carboners) i, fins i tot, en l’especulació immobiliària.
Aquesta illa petita, malgrat sembli inhòspita i salvatge, està plena de vida. El poblament, al llarg de segles, ha deixat vestigis pictòrics, com fars, talaies, forns de calç, aljubs i coves d'aigua dolça plenes de ceràmiques. Visitar l'illa és fer un viatge temporal on conèixer les gents i la reinterpretació constant dels usos dels seus recursos, segons cada context històric.