L'illa de sa Dragonera és un vestigi d’una Mallorca encara salvatge, un paisatge marítim que evoca temps de colonització i pirateria, i un fòssil geològic que, com a prolongació de la serra de Tramuntana, alberga un dels punts de major rellevància ambiental de les Illes Balears.
La forma majestuosa que es dibuixa sobre l'horitzó del ponent, «semblant a la d'un dragó adormit», és ineludiblement l'element identitari. Paradoxalment, s’ha documentat que l’origen del nom, sa Dragonera, no es deu al símil amb el rèptil, sinó que prové del llatí traconaria i el designà l'ús de les coves per aprovisionar d'aigua dolça en les antigues rutes de navegació.
Una identitat enriquida per una singularitat biogeogràfica, el seus endemismes: la sargantana, una subespècie de saladina i el virot petit que, en perill d’extinció, troba aquí una costa predilecta per a la nidificació.