Cala Lledó
Al moll de cala Lledó, el port natural resguardat dels embats de la mar que dona accés a sa Dragonera, s'hi han trobat els vestigis més antics d’ocupació humana corresponents a l’època talaiòtica. Es tracta d’una necròpolis romana, un túmul amb un centenar de tombes que a principi del segle XX va ser coberta per les cases de l'explotació agroramadera, forestal i pesquera. Actualment aquestes construccions conformen els espais d'ús públic del parc natural.
Fent un passeig per aquestes zones annexes al moll d'entrada al parc, es contemplen marjades de conreu d'oliveres i cultius de cereals, un petit jardí botànic amb les espècies de flora característiques de sa Dragonera i el centre d'interpretació del parc. Aquest darrer equipament, delecta amb una exposició d'usos tradicionals del garballó o l'orxella, el pas de les aus migratòries i els hàbitats més representatius de l'illa. A la mateixa cala es pot gaudir d'un bany per refrescar-se després de la visita.
L'amarrador de Cala Lladó i les cases
Les cases de Cala Lladó i la del camí del far de Llebeig, el magatzem, el galliner, el colomer i les restes d'una construcció a la Miranda, així com una caseta d'es Tancat, varen ser construïdes a mitjans de segle XX, si bé part de les cases des Lladó semblen aprofitar construccions més antigues.
Actualment totes aquestes instal·lacions són utilitzades pel parc, bé per atendre el públic, com per a les tasques de gestió o d'habitatge dels guardes, voluntaris i científics que hi treballen.