La cova de sa Font, més coneguda com a cova des Moro, és el primer vestigi etimològic de sa Dragonera. Així com altres illes de la Mediterrània usades per aprovisionar-se d'aigua dolça en les rutes de navegació des d'Itàlia per l'estret de la Bonificació i fins a la Península, traconaria o «cavitat càrstica amb aigua al fons» (en llatí) és l’origen del nom de l’illa. 

Ja documentades en l'expedició de l'arxiduc Lluís Salvador, en la seva obra Die Balearen, s'hi han trobat àmfores, llumetes i altres recipients d'origen sarraí i d'altres mariners de tota època. De fet, a les cròniques de la conquesta de Mallorca del segle XIII ja s'esmenta l'existència d'un pou d'aigua dolça a sa Dragonera. Tant aquests estris com les dues naus amb carregament romà enfonsades al canal entre sa Dragonera i Mallorca demostren el trànsit freqüent i perillós d’aquesta zona, així com l'ús de l'illa com a refugi de tempestes, per aprovisionar-se d'aigua i, anecdòticament, com a amagatall de manufactures.