Atemorits per les incursions constants de «sarraïns, fenicis, grecs, cartaginesos, romans, vàndals…», les autoritats mallorquines van anar dissenyant un sistema de vigilància espectacular per tota la costa, les talaies. Aquestes fortificacions d'escolta, situades en els punts més elevats de la costa i visibles entre sí, alertaven de qualsevol perill i escampaven l'alerta en pocs minuts per tota la costa, amb senyals de foc i fum. Encara ara, una vegada a l'any, s'encenen totes elles, però amb un altre sentit: una #EncesapelsDretsHumans.

A finals del segle XVI s'hi edificà la primera de les torres de defensa de l'illa en el puig de na Pòpia, el cim de l'illa. Aquesta torre era visible des de la torre des Verger i la torre des Cap Andritxol. Ja a la meitat del segle XIX fou destruïda per ubicar-hi el primer dels fars de la costa mallorquina, que li dedicà el mateix nom.

Al ser la talaia de na Pòpia insuficient per cobrir les cales més amagades de la comarca, es construïren dues torres més a cala en Basset (al costat de Sant Elm) i la torre de Llebeig. Totes tres formaven el sistema de vigilància d'aquest punt estratègic de la costa mallorquina i el Mediterrani occidental. Aquest paisatge etnològic, emergit d'una façana marítima plena d'història, evoca vivències dels talaiers que hi residien permanentment i s'encarregaven de fer els senyals d'alerta oportuns.