The island of sa Dragonera is a still wild Mallorca, a maritime landscape that evokes times of colonisation and piracy, and a geological fossil that, as an extension of the Serra de Tramuntana, houses one of the most important environmental points of the Balearic Islands.
The majestic shape that is drawn on the western horizon, “resembling that of a sleeping dragon”, is inescapably its identifying element. Paradoxically, it has been documented that the origin of the name “sa Dragonera” is not due to the simile with the reptile, but that it comes from the Latin “traconaria”, as the caves were used for the supply of fresh water in the ancient navigation routes.
An identity enriched by a biogeographic individuality, its endemisms: the Lilford's wall lizard (Podarcis lilfordi), a subspecies of the Limonium dragonericum, and the Balearic shearwater (Puffinus mauretanicus) that, at risk of becoming extinct, find their favourite coast here for nesting.
Les parelles controlades de baldriga balear, en perill d'extinció, gairebé s’ha multiplicat per quatre des del 2013 al Parc Natural de sa Dragonera
Les parelles controlades de baldriga balear, en perill d'extinció, gairebé s’ha multiplicat per quatre des del 2013 al Parc Natural de sa Dragonera
(17/08/2024)
- Departament de Medi Ambient, Medi Rural i Esports
El Consell de Mallorca dona suport a la campanya de seguiment de la seva reproducció realitzat per IMEDEA que llança resultats positius per a aquesta espècie endèmica de les illes Balears
La campanya de seguiment del 2024 de la baldriga balear (Puffinus mauretanicus) feta pel Grup d’Ecologia i Demografia Animal de l’IMEDEA (CSIC-UIB), en coordinació amb la Universitat d’Oxford i Liverpool, constata resultats positius sobre l’evolució d’aquesta espècie en extinció al Parc Natural de sa Dragonera.
L’informe bàsic mostra que, del 2013 ençà, any en què es varen establir la majoria de les zones i nius de mostreig, el nombre de nius ocupats amb certesa ha augmentat, amb un increment especialment pronunciat enguany.
En concret, d’ençà que el 2013 investigadors de la Universitat d’Oxford del Regne Unit varen establir les zones d’estudi, el nombre de parelles controlades gairebé s’ha multiplicat per quatre: se’n varen detectar 7 el 2013, 12 el 2021, 20 el 2022, 21 el 2023 i 27 el 2024.
Població reproductora i èxit reproductor
Segons demostra aquest informe, aquesta temporada 2024 el creixement de la població reproductora a les zones estudiades ha estat «molt important», concretament d’un 29 %.
Una altra dada destacada és que, des de fa 3 anys, també s’avalua l’èxit reproductor que, en general, ha estat bastant alt: entorn del 80 % el 2022-23 i del 63 % el 2024.
«Aquests resultats tan positius donen esperança per al futur d’aquesta espècie amenaçada i fan ressaltar el paper fonamental del control de depredadors que es va dur a terme al Parc per millorar l’estat de conservació de la fauna autòctona», segons destaca l’equip d’investigadors de l’IMEDEA-UIB.
Seguiment estandarditzat a sa Dragonera
La baldriga balear compta amb una població reproductora important a l’illa de sa Dragonera. No obstant això, no s’havia fet un seguiment sistemàtic de nius que permetés inferir dinàmiques poblacionals al llarg dels anys i conèixer-ne l’èxit reproductor. Les prospeccions varen començar el 2013 i, des del 2021, cada any s’ha fet un seguiment de l’ocupació de nius i èxit reproductor. La intenció del Parc i dels investigadors és continuar el protocol de seguiment als dos nuclis principals.
Actualment, el Parc Natural de sa Dragonera és una de les poques colònies de baldriga balear on s’ha establert un seguiment estandarditzat que permet avaluar l’evolució del nombre de parelles reproductores. Any rere any, a dues zones de l’illa, aquest grup d’investigadors revisa totes les cavitats potencials on podria criar l’espècie.
La baldriga balear és una espècie endèmica de les illes Balears i en perill d’extinció. Sa Dragonera acull el 10 % de la població mundial d’aquesta espècie.
Follow us on social media!
