L'illa de sa Dragonera és un vestigi d’una Mallorca encara salvatge, un paisatge marítim que evoca temps de colonització i pirateria, i un fòssil geològic que, com a prolongació de la serra de Tramuntana, alberga un dels punts de major rellevància ambiental de les Illes Balears.
La forma majestuosa que es dibuixa sobre l'horitzó del ponent, «semblant a la d'un dragó adormit», és ineludiblement l'element identitari. Paradoxalment, s’ha documentat que l’origen del nom, sa Dragonera, no es deu al símil amb el rèptil, sinó que prové del llatí traconaria i el designà l'ús de les coves per aprovisionar d'aigua dolça en les antigues rutes de navegació.
Una identitat enriquida per una singularitat biogeogràfica, el seus endemismes: la sargantana, una subespècie de saladina i el virot petit que, en perill d’extinció, troba aquí una costa predilecta per a la nidificació.
Les parelles controlades de baldriga balear, en perill d'extinció, gairebé s’ha multiplicat per quatre des del 2013 al Parc Natural de sa Dragonera
Les parelles controlades de baldriga balear, en perill d'extinció, gairebé s’ha multiplicat per quatre des del 2013 al Parc Natural de sa Dragonera
(17/08/2024)
- Departament de Medi Ambient, Medi Rural i Esports
El Consell de Mallorca dona suport a la campanya de seguiment de la seva reproducció realitzat per IMEDEA que llança resultats positius per a aquesta espècie endèmica de les illes Balears
La campanya de seguiment del 2024 de la baldriga balear (Puffinus mauretanicus) feta pel Grup d’Ecologia i Demografia Animal de l’IMEDEA (CSIC-UIB), en coordinació amb la Universitat d’Oxford i Liverpool, constata resultats positius sobre l’evolució d’aquesta espècie en extinció al Parc Natural de sa Dragonera.
L’informe bàsic mostra que, del 2013 ençà, any en què es varen establir la majoria de les zones i nius de mostreig, el nombre de nius ocupats amb certesa ha augmentat, amb un increment especialment pronunciat enguany.
En concret, d’ençà que el 2013 investigadors de la Universitat d’Oxford del Regne Unit varen establir les zones d’estudi, el nombre de parelles controlades gairebé s’ha multiplicat per quatre: se’n varen detectar 7 el 2013, 12 el 2021, 20 el 2022, 21 el 2023 i 27 el 2024.
Població reproductora i èxit reproductor
Segons demostra aquest informe, aquesta temporada 2024 el creixement de la població reproductora a les zones estudiades ha estat «molt important», concretament d’un 29 %.
Una altra dada destacada és que, des de fa 3 anys, també s’avalua l’èxit reproductor que, en general, ha estat bastant alt: entorn del 80 % el 2022-23 i del 63 % el 2024.
«Aquests resultats tan positius donen esperança per al futur d’aquesta espècie amenaçada i fan ressaltar el paper fonamental del control de depredadors que es va dur a terme al Parc per millorar l’estat de conservació de la fauna autòctona», segons destaca l’equip d’investigadors de l’IMEDEA-UIB.
Seguiment estandarditzat a sa Dragonera
La baldriga balear compta amb una població reproductora important a l’illa de sa Dragonera. No obstant això, no s’havia fet un seguiment sistemàtic de nius que permetés inferir dinàmiques poblacionals al llarg dels anys i conèixer-ne l’èxit reproductor. Les prospeccions varen començar el 2013 i, des del 2021, cada any s’ha fet un seguiment de l’ocupació de nius i èxit reproductor. La intenció del Parc i dels investigadors és continuar el protocol de seguiment als dos nuclis principals.
Actualment, el Parc Natural de sa Dragonera és una de les poques colònies de baldriga balear on s’ha establert un seguiment estandarditzat que permet avaluar l’evolució del nombre de parelles reproductores. Any rere any, a dues zones de l’illa, aquest grup d’investigadors revisa totes les cavitats potencials on podria criar l’espècie.
La baldriga balear és una espècie endèmica de les illes Balears i en perill d’extinció. Sa Dragonera acull el 10 % de la població mundial d’aquesta espècie.
Segueix-nos a les xarxes socials!
