El 1977, unes 50 persones dels col·lectius Terra i Llibertat i Talaiot Corcat varen ocupar l'illa, durant dies, per manifestar-se en contra del projecte d’urbanització que atemptava amb destruir-ne el paisatge. Es tractà d'una fita històrica a nivell social i polític: «el naixement de l'ecologisme a les Illes Balears».
Rescatada de la pressió urbanística forta a la qual es va veure l'arxipèlag balear sotmès al llarg dels anys 70 i 80, el Consell de Mallorca va adquirir sa Dragonera i va declarar-la Parc Natural el 1995, forjant tot un símbol de conservacionisme.
Així, el Parc Natural de Sa Dragonera disposa actualment d'una superfície protegida de 274 hectàrees terrestres, a la qual s’hi annexen els illots des Pantaleu i sa Mitjana. A més, s’hi integren altres figures de protecció comunitàries, com la Xarxa Natura 2000, a causa de la biodiversitat prominent d’aus i d’altres espècies de fauna i flora. Des de 2016, la protecció de la façana sotaiguada s’ha vist reforçada i s’ha declarat reserva marina des Freu de sa Dragonera; i, d’aquesta forma, es perpetua el vincle estret: «una dicotomia històrica i natural entre la mar i l'illa».