Parque Natural de Sa Dragonera

Foto: Miguel Pozo

Más información

Visita el parque

Más información

PRO.GRE.S.S.

Projecte europeu PRO.GRE.S.S. – Programa CERV

Más información

La isla de sa Dragonera es un vestigio de una Mallorca todavía salvaje, un paisaje marítimo que evoca tiempos de colonización y piratería, y un fósil geológico que, como prolongación de la Serra de Tramuntana, alberga uno de los puntos de mayor relevancia ambiental de las Baleares.

La majestuosa forma que se dibuja sobre el horizonte occidental, «pareciendo a la de un dragón dormido», es ineludiblemente su elemento identitario. Paradójicamente, se ha documentado que el origen del nombre "sa Dragonera", no se debe al símil con el reptil, sino que proviene del latín "traconaria" hecho que designó el uso de las cuevas para el aprovisionamiento de agua dulce en las antiguas rutas de navegación.

Una identidad enriquecida por una singularidad biogeográfica, sus endemismos: la lagartija balear, una subespecie de saladina y la pardela balear que, encontrándose en peligro de extinción, encuentra aquí una costa predilecta para la nidificación.

El Parc Natural de sa Dragonera finalitza amb èxit la campanya d’estudi de la migració de tardor

El Parc Natural de sa Dragonera finalitza amb èxit la campanya d’estudi de la migració de tardor

(08/11/2022)

  • Departament Sostenibilitat i Medi Ambient

La consellera de Medi Ambient, Aurora Ribot: «aquesta campanya de seguiment d’ocells ens permet conèixer l’estat de la conservació de l’avifauna que passa pel Parc Natural de sa Dragonera»

La Direcció Insular de Medi Ambient ha impulsat una campanya d’anellament durant la migració postnupcial al Parc Natural de sa Dragonera. La campanya, feta pel Grup d’Ornitologia Balear (GOB), ha durat set dies, el primer i el darrer dels quals han servit per muntar i desmuntar l’estació, que ha estat activa durant cinc dies. Hi han participat set persones.

En total, s’han capturat 624 aus de 25 espècies diferents, 23 de les quals eren passeriformes i 2 no passeriformes. Del total de captures, 551 corresponen a anellaments nous i 73 a controls d’aus anellades durant la campanya (és a dir, que es tornen a capturar un cop anellades). Les dades obtingudes mostren que dues espècies, el rupit (Erithacus rubecula) i el busqueret de capell (Sylvia atricapilla), sumen 425 exemplars i suposen quasi el 80 % del total de captures durant la campanya, la qual cosa vol dir que han estat les dues espècies principals en migració durant aquests dies per sa Dragonera.

La migració postnupcial durà gran part de la població d’aus del centre i nord d’Europa als seus llocs d’hivernada, que se situen al sud d’Europa i a l’Àfrica. Aquesta migració té unes característiques pròpies que la fan diferent de la que es fa en primavera, especialment en el fet que s’allarga en el temps i que la fan molts més ocells, ja que inclou els joves nascuts el mateix any. Per a algunes espècies, a més, existeixen diferències entre el pas prenupcial i el postnupcial, ja que no empren la mateixa ruta d’anada que de tornada.

Aurora Ribot, vicepresidenta del Consell de Mallorca i consellera de Sostenibilitat i Medi Ambient, ha destacat que «aquesta campanya de seguiment d’ocells ens permet conèixer l’estat en què es troba l’avifauna que passa pel Parc Natural de sa Dragonera i altres dades relacionades amb la migració. Poder fer estudis poblacionals, tant de les aus migratòries com de les residents al Parc, és clau per a la gestió de l’espai i, per aquest motiu, continuam promovent aquest tipus d’estudis científics».

Per la seva banda, Inmaculada Férriz, directora insular de Medi Ambient, ha explicat que «en molts d’estudis de biodiversitat, és freqüent la presa de dades d’individus en particular, ja que així s’obtenen dades valuoses que permeten comprendre millor la biologia, l’estructura de la població o la vinculació que tenen amb els hàbitats que ocupen, entre d’altres. A més, en el cas de moltes espècies d’aus, el registre d'un individu anellat ofereix informació clau pel que fa als desplaçaments, tant si són migratoris com si els fan per altres raons, com l’alimentació».

Aus anellades  

Ropit Erithacus rubecula 305, busqueret de capell Sylvia atricapilla 120, busqueret de cap negre Sylvia melanocephala 27, tord Turdus philomelos 26, verderol Chloris chloris 13, ull de bou Phylloscopus collybita 13, pàssera Monticola solitarius 8, cadernera Carduelis carduelis 5, coa-roja P. phoenicurus 5, coa-roja de barraca Phoenicurus ochruros 4, mèlera Turdus merula 4, busqueret coallarg Sylvia balearica 3, passerell Linaria cannabina 3, pinsà Fringilla coelebs 2, vitrac barba-roig Saxicola rubicola 2, estornell Sturnus vulgaris 2, arner Alcedo atthis 1, titina d’arbre Anthus trivialis 1, trencapinyons Loxia curvirostra 1, mussol petit Otus scops 1, ull de bou de passa Phylloscopus trochilus 1, reietó cellablanc Regulus ignicapilla 1, gafarró Serinus serinus 1, busqueret gros Sylvia borin 1, tord flassader Turdus torquatus 1.

A tots els aucells se'ls ha marcat amb una anella metàl.lica i les dades recollides de cada ocell, han estat les següents: espècie, sexe, edat, longitud alar, greix, múscul i pes.

¡Síguenos en nuestras redes sociales!