L'île de sa Dragonera est un vestige d’une Majorque encore sauvage, un paysage maritime qui évoque les temps de la colonisation et la piraterie, et un fossile géologique qui, comme prolongement de la Serra de Tramuntana, héberge un des points environnementaux les plus importants des Baléares.
La majestueuse forme qui se dessine sur l’horizon occidental, "semblable à celle d’un dragon endormi", est sans aucun doute son élément d’identité. Paradoxalement, des recherches ont démontré que l’origine du nom “sa Dragonera”, n’est pas due à la similitude avec le reptile, mais qu’elle provient du latin "traconaria", le fait qui a désigné l'utilisation des grottes pour l’approvisionnement en eau douce des anciennes routes de navigation.
Une identité enrichie par une singularité biogéographique et ses espèces endémiques: la Podarcis lilfordi, une sous-espèce de Limonium dragonericum, et lea Puffin des Baléras (Puffinus mauretanicus) qui, comme il est en danger d’extinction, trouve ici une côte de prédilection pour la nidification.
Les parelles controlades de baldriga balear, en perill d'extinció, gairebé s’ha multiplicat per quatre des del 2013 al Parc Natural de sa Dragonera
Les parelles controlades de baldriga balear, en perill d'extinció, gairebé s’ha multiplicat per quatre des del 2013 al Parc Natural de sa Dragonera
(17/08/2024)
- Departament de Medi Ambient, Medi Rural i Esports
El Consell de Mallorca dona suport a la campanya de seguiment de la seva reproducció realitzat per IMEDEA que llança resultats positius per a aquesta espècie endèmica de les illes Balears
La campanya de seguiment del 2024 de la baldriga balear (Puffinus mauretanicus) feta pel Grup d’Ecologia i Demografia Animal de l’IMEDEA (CSIC-UIB), en coordinació amb la Universitat d’Oxford i Liverpool, constata resultats positius sobre l’evolució d’aquesta espècie en extinció al Parc Natural de sa Dragonera.
L’informe bàsic mostra que, del 2013 ençà, any en què es varen establir la majoria de les zones i nius de mostreig, el nombre de nius ocupats amb certesa ha augmentat, amb un increment especialment pronunciat enguany.
En concret, d’ençà que el 2013 investigadors de la Universitat d’Oxford del Regne Unit varen establir les zones d’estudi, el nombre de parelles controlades gairebé s’ha multiplicat per quatre: se’n varen detectar 7 el 2013, 12 el 2021, 20 el 2022, 21 el 2023 i 27 el 2024.
Població reproductora i èxit reproductor
Segons demostra aquest informe, aquesta temporada 2024 el creixement de la població reproductora a les zones estudiades ha estat «molt important», concretament d’un 29 %.
Una altra dada destacada és que, des de fa 3 anys, també s’avalua l’èxit reproductor que, en general, ha estat bastant alt: entorn del 80 % el 2022-23 i del 63 % el 2024.
«Aquests resultats tan positius donen esperança per al futur d’aquesta espècie amenaçada i fan ressaltar el paper fonamental del control de depredadors que es va dur a terme al Parc per millorar l’estat de conservació de la fauna autòctona», segons destaca l’equip d’investigadors de l’IMEDEA-UIB.
Seguiment estandarditzat a sa Dragonera
La baldriga balear compta amb una població reproductora important a l’illa de sa Dragonera. No obstant això, no s’havia fet un seguiment sistemàtic de nius que permetés inferir dinàmiques poblacionals al llarg dels anys i conèixer-ne l’èxit reproductor. Les prospeccions varen començar el 2013 i, des del 2021, cada any s’ha fet un seguiment de l’ocupació de nius i èxit reproductor. La intenció del Parc i dels investigadors és continuar el protocol de seguiment als dos nuclis principals.
Actualment, el Parc Natural de sa Dragonera és una de les poques colònies de baldriga balear on s’ha establert un seguiment estandarditzat que permet avaluar l’evolució del nombre de parelles reproductores. Any rere any, a dues zones de l’illa, aquest grup d’investigadors revisa totes les cavitats potencials on podria criar l’espècie.
La baldriga balear és una espècie endèmica de les illes Balears i en perill d’extinció. Sa Dragonera acull el 10 % de la població mundial d’aquesta espècie.
Visitau-nos!
